IGUALTAT QUALITATIVA I IGUALTAT FORMAL

Hui, mentre es discutia al parlament valencià l’aprovació del Decret de Plurilingüisme, a Isabel Bonig, presidenta del Partit Popular valencià, li eixia, literalment i metafòrica, foc dels queixals dient, en castellà, que aquest decret era profundament inconstitucional ja que vulnerava, entre d’altres articles de la Constitució, l’article 14, el qual fa referència a la igualtat de tots els espanyols sense poder ser discriminats per raó de naixement, raça, sexe, etc., etc.
M’ha sorprés la malícia amb què ho deia, i el que més m’ha sorprés ha estat, llegint la biografia d’aquesta senyora, que és llicenciada en Dret.
No sé si Isabel Bonig va faltar aquell dia a classe o no. Casualitats de la vida, el dia que em van explicar en dret Constitucional allò que la igualtat no pot ser formal ans qualitativa, és a dir, cal atendre i acompassar-la a cada cas en concret i, oh sorpresa, tal vegada fent una «discriminació positiva» a favor d’algú perquè la igualtat siga efectiva, aquell dia, no vaig faltar a classe.
És més, recorde la pregunta d’un company, lògica pregunta, clar, al respecte:
– Com és que el rei pot tenir els privilegis que té si tots som iguals?
Precisament per la igualtat qualitativa, és el cap de l’estat, no pot ser «igual» que la resta d’espanyols. I aquest exemple podria traslladar-se a altres àmbits i situacions, com ara una comparança, la situació del valencià, la seua normalització i ensenyament.
Puc entendre que aquest raonament no convença molta gent, però que Isabel Bonig i el Partit Popular, en aquest sentit, no vulguen deixar aplicar la Constitució de la que tant s’omplin la boca defensant-la, amb normalitat, no admetent la igualtat qualitativa, i damunt enfrontant de la manera que ho han fet la Diputació d’Alacant contra el Govern Valencià, a més de demonitzar el conseller Marzà fins a extrems d’injúria, demostren, per mi, una pèssima cultura democràtica i molt poca categoria política.
I no gosaré dir poca categoria humana, com a persones, perquè la persona no és perfecta, tanmateix, si no volen acabar creant al País Valencià una força independentista que després ja no en tindrà prou amb molletes, igual-igual com ha passat a Catalunya, pels anys de polítiques nefastes i irresponsables del Partit Popular envers aquest territori i la seua ciutadania, caldria repensar-se segons quines polítiques i estratègies abans que el cas català no siga un referent per als valencians.
Si això arriba, que no s’oblide que els culpables no haurem estat els valencians que no ens hem deixat xafar el cap per parlar la nostra llengua i voler que s’ensenyara a l’escola, igual, que el castellà.

 



Comentaris tancats a IGUALTAT QUALITATIVA I IGUALTAT FORMAL

LES PAGUES EXTRES DE‭ 2013 I 2014 DELS TREBALLADORS PÚBLICS DE CATALUNYA, QUAN ES RETORNARAN?/LAS PAGAS EXTRAS DE‭ ‬2013‭ ‬Y‭ ‬2014‭ ‬DE LOS TRABAJADORES PÚBLICOS DE CATALUÑA,‭ ¿‬CUÁNDO SE DEVOLVERÁN‭?

‭Estem assistint en aquests últims mesos, dies i hores, al circ sense animals que hi ha muntat en aquest estat pel referèndum d’octubre que es vol celebrar a Catalunya per decidir el seu futur polític amb o sense Espanya.

A qualsevol país democràtic normal s’hauria de poder celebrar un referèndum, tranquil·lament, sense acudir a l’enginyeria jurídica de baixos fons que els governs de les dues parts implicades estan realitzant ara com ara: uns no fent absolutament RES i els altres fent el que els dóna la REAL gana i quan els dóna la REAL gana, per «cullons».

Per mi, ni uns són víctimes ni altres botxins. Víctimes hem estat i som els treballadors públics de Catalunya, i víctima és i serà el poble de Catalunya si no comença a qüestionar seriosament que una part de la seua classe política faça el que vulga a costa dels seus diners, els del poble, no els de la classe política.

Còmplice per acció i omissió i principal culpable d’aquest batibull és el govern del PP. Primer perseguint la llengua catalana, recorrent al Tribunal Constitucional l’Estatut, marginant econòmicament Catalunya, fomentant la catalanofòbia d’una manera descarada i després permetent que l’extinta Convergència fes el que li vingués en gana amb els diners de tots els ciutadans del seu territori, perquè no renegaren.

UNS AUTÈNTICS IRRESPONSABLES. En qualsevol democràcia decent aquests governants no estarien en el poder, seria impensable.

Ara ja és tard, s’han consentit i se segueixen consentint tants abusos per una i una altra part, tants incompliments legals, que la bombolla ha esclatat.

Torne a la pregunta inicial formulada d’una altra manera: quan se’ns retornarà allò robat davant tota aquesta prevaricació i patètica il·legalitat?

I afegesc: queda una mínima besllum de decència democràtica i compliment de la legalitat en els polítics de les dues parts implicades? O és que ens volen fer creure, uns i altres, el tot poderós govern català que li ha plantat cara a l’imperi i el propi imperi… que no hi ha diners per pagar els crèdits preferents a treballadors?

 

Estamos asistiendo en estos últimos meses, días y horas, al circo sin animales que hay montado en este estado por el referéndum de octubre que se quiere celebrar en Cataluña para decidir su futuro político con o sin España.

En cualquier país democrático normal se tendría que poder celebrar un referéndum, tranquilamente, sin acudir a la ingeniería jurídica de bajos fondos que los gobiernos de las dos partes implicadas están realizando hoy por hoy: unos no haciendo absolutamente NADA y los otros haciendo lo que les da la REAL gana y cuando les da la REAL gana, por «cullons».

Para mi, ni unos son víctimas ni otros verdugos. Víctimas hemos sido y somos los trabajadores públicos de Cataluña, y víctima es y será el pueblo de Cataluña si no empieza a cuestionar seriamente que una parte de su clase política haga lo que le da la gana a costa de su dinero, el del pueblo, no el de la clase política.

Cómplice por acción y omisión y principal culpable de este desmadre es el gobierno del PP. Primero persiguiendo la lengua catalana, recurriendo al Tribunal Constitucional el Estatut, marginando económicamente a Cataluña, fomentando la catalanofobia de una manera descarada y luego permitiendo que la extinta Convergencia hiciese lo que le venía en gana con el dinero de todos los ciudadanos de su territorio, para que no diesen la murga.

UNOS AUTÉNTICOS IRRESPONSABLES. En cualquier democracia decente estos gobernantes no estarían en el poder, sería impensable.

Ahora es tarde, se han consentido y se siguen consintiendo tantos abusos por una y otra parte, tantos incumplimientos legales, que la burbuja ha estallado.

Vuelvo a la pregunta inicial formulada de otra manera: ¿cuándo se nos devolverá lo robado ante toda esta prevaricación y patética ilegalidad?

Y añado: ¿queda algún atisbo de decencia democrática y cumplimiento de la legalidad en los políticos de las dos partes implicadas? ¿O es que nos quieren hacer creer, unos y otros, el todo poderoso gobierno catalán que le ha hecho frente al imperio y el propio imperio… que no hay dinero para pagar los créditos preferentes a trabajadores?



Comentaris tancats a LES PAGUES EXTRES DE‭ 2013 I 2014 DELS TREBALLADORS PÚBLICS DE CATALUNYA, QUAN ES RETORNARAN?/LAS PAGAS EXTRAS DE‭ ‬2013‭ ‬Y‭ ‬2014‭ ‬DE LOS TRABAJADORES PÚBLICOS DE CATALUÑA,‭ ¿‬CUÁNDO SE DEVOLVERÁN‭?

EL SEGREST DE L’ADMINISTRACIÓ MEDIAMBIENTAL CATALANA

El Departament de Territori i Sostenibilitat, un any més , no concedirà permisos per agafar fringíl·lids a Catalunya.

La gènesi d’aquesta decisió rau en la persecució i l’odi envers les societats ocellaires que associaciacions com DEPANA, des de fa anys, a base de denúncies, intoxicacions i mentides, sense aportar cap estudi científic amb garanties que recolzi les seves hipòtesis, es dediquen a realitzar davant Europa i de retruc, per por a les sancions europees, l’administració catalana queda segrestada per aquesta pressió i claudica.

Tot un exemple d’apologia de l’odi pel simple fet de no compartir les idees dels ocellaires.

Perquè clar, com gosa erigir-se DEPANA com a garant dels interessos de tots juntament amb altres organitzacions “ecologistes”, en contraposició a centenars d’associacios d’ocellaires d’arreu de Catalunya?

S’està cometent algun delicte al respecte? Aquesta persecució, torno a repetir, sense aportar cap estudi científic, censos poblacionals d’aquestes aus contrastats per totes les parts, estudis objectius en definitiva, és normal?

I per què claudica d’una manera tan covard una administració sense escoltar totes les parts? Quina prevaricació és aquesta? No tenen dret els ocellaires a viure el medi ambient a la seva manera? No són catalans?

I qui és el senyor Lluís Toldrà per dir que a la llarga els concursos de cant no tenen sentit? I tindre un gos o un gat a casa de mascota té més sentit que tenir ocells cantors per concursos?
I quina crueltat hi ha a un concurs de pega? Què passa, que la veritat absoluta la tenen uns i els altres no? A quina galàxia viuen aquestes persones?

Vergonyós a totes llums. Les associacions ocellaires deurien denunciar aquelles organitzacions per injúries, calúmnies, apologia de l’odi fins i tot apologia de la xenofòbia, i als càrrecs de conselleria per prevaricació, ja que no hi ha cap estudi científic que avali aquesta manera de procedir massacrant els ocellaires, ni tampoc els ocellaires catalans tenen la culpa de tot el que està passant amb els fringíl·lids.



Comentaris tancats a EL SEGREST DE L’ADMINISTRACIÓ MEDIAMBIENTAL CATALANA

LA «NOVA» RELIGIÓ ANIMALISTA I EL GOVERN DE LA COSA PÚBLICA

Les persones sempre hem necessitat una justificació per entendre la nostra existència al món, entendre la nostra existència al món entenc que seria viure.
Aquesta justificació, òbviament, cadascú la exerceix en democràcia segons pot o li deixen.

L’eclosió de l’animalisme, l’amor pels animals fins i tot a un nivell superior que l’amor per les persones, com una manera de justificar aquesta existència no deixa de ser una antiga justificació, present a diversos sants del cristianisme, que comença a presentar-se amb certa «normalitat» diària a les nostres vides a la vista de de les manifestacions ciutadanes, associacions, filosofies veganistes, vegetarianisme, normativa i actuacions polítiques a algunes comunitats autònomes prohibint la mort pública, al carrer, d”un bou, vots a un determinat partit polític, abolició «manu militari» de bous embolats, corregudes de bous, per part d’alguns governs municipals, etc.

Separar religió de política i del govern de la cosa pública és una màxima que es queda en mínims si ens fixem en la manera de procedir d’alguns partits polítics, que si bé els encantaria que la religió catòlica desaparegués de la vida pública, allò que per activa i per passiva s’ha dit de l’estat laic, sí que veurien amb bons ulls no tan en canvi que «altres» religions prengueren aquell lloc predominant que encara, hui que és hui, té l’església catòlica a la nostra societat.

Evidentment estem assistint a un xoc, una guerra freda entre dues concepcions de la vida que en el fons no són gens antagòniques, ja que l’amor pels animals sempre ha existit i existirà, amb més o menys passió a cada persona, l’odi també, per desgràcia, sense oblidar que l’odi o el despreci pels propis «semejants» també existeix, i és l”odi que més mal fa, de fet, és el que actualment més es castiga, maltractar persones, i així pense que deu ser.

La qüestió seria: fins a quin punt es pot portar l’amor pels animals, compaginant-lo, anem a dir-ho així, amb l’amor a les persones, allò que alguns capspensants han anomenat «ego» envers «eco»?. Fins a quin punt?

Clar, a la vista de les actuacions d’alguns governs autonòmics i municipals sembla que això siga una prioritat política, sembla, ja que ha estat «pim-pam», en quant no s’esmentava a cap punt dels respectius programes electorals.

Això per mi tindrà, i pense que ja ho ha tingut, el corresponent càstig electoral. Ha estat un erro de comptes, de fet, si alguna «religió» acaba instal·lant-se a les nostres vides de manera definitiva és perquè nosaltres volem, no perquè ens la imposa ningú.

I aquesta imposió a i sobre la cosa pública, algun governant, regidor, aspirant a…, etc., no ho acaba d”entendre. I això fa por.

Mentrestant, continuen les processons i manifestacions públiques d’aquesta nova religió (algunes d’elles autèntics escàndols públics de gent ensangonada a la porta d’un ajuntament, per mi fanatisme barat o hooliganisme animalista), mentre els autèntics creients viuen en plena natura i besen pocs i cabres com a bons germans, sense ficar-se amb ningú, o mentre algun govern autonòmic continua pegant-li voltes a la prohibició de la cacera per acció o omissió legal, com si això fos la gran solució als mals dels governats, oblidant que el que per desgràcia pot acabar sent és l’eixida electoral per la porta de darrere de les institucions que tant han costat guanyar democràticament.

Llàstima de primavera cavallers.

Comentaris tancats a LA «NOVA» RELIGIÓ ANIMALISTA I EL GOVERN DE LA COSA PÚBLICA

DIU DUI: QUINA INDEPENDÈNCIA SENYORS?

“La Declaració Unilateral d’Independència (DUI) només pot ser possible amb majoria absoluta, cosa que no ha passat en aquestes eleccions”.

La CUP, per mi, i no m’ho esperava, francament, està demostrant quelcom de trellat i cervell, a hores d’ara, a una campanya on s’han dit massa coses sense trellat -seny- ni cervell.

Plantejar una independència sense negociació prèvia, pactada, seriosa i pedagògica d’actius i passius respecte l’estat que hom es vol independitzar (Antoni Castells dixit, exconseller d’economia del govern català del tripartit), és una il·lusió, i jo afegisc: és una fantasmada política pròpia només d’irresponsables, incompetents i impresentables, tant d’una banda com d’una altra, uns per acció i altres per omissió dolosa, quan no escandalosament insultant i/o provocant.

Recolzar  qui ha retallat tres pagues extres als treballadors públics de la Generalitat de Catalunya, perquè resulta que “ara” és independentista, encara resultaria més insòlit, per una raó molt senzilla i pregunte: com pot ser que retallant havers als treballadors de la “casa gran” es puga o es vulga construir res i menys un estat? Algú sap realment què és un estat? Ja que hom té claríssim el concepte “nació”, caldria tenir igual de clar el concepte “estat”, perquè dels conceptes vénen les lleis, sobretot les fonamentals.

Imagineu-vos, un exemple, els treballadors i treballadores de Catalunya, amb menys de 15 anys de cotització a la TGSS que, de cop i volta, es trobaren amb un altre estat a afectes de cotització, sense cap conveni ni acord signat entre Espanya i Catalunya sobre el futur de les seues prestacions/pensions perquè no s’ha pogut pactar res, i sense cap perspectiva ni a curt, ni a mitjà ni a llarg termini perquè aquesta injustícia siga estanyada.

Quin benestar social significaria això per aquestes persones i fills? Quin futur els esperaria amb una moneda devaluada a fi de captar inversió extrangera, fora de l’euro, amb menys capacitat adquisitiva i damunt sense el matalàs social que han anat pagant-se amb sang, suor i llàgrimes durant anys? L’empreneduria? Treballar encara més a la seua meravellosa Catalunya independent per intentar aportar el que ja no tindran, el que han perdut o directament els hi han robat? Jubilar-se als 70 anys -qui puga- amb no sé quina pagueta? Anar a tocar la guitarra al meravellós metro de la meravellosa capital de la nació independitzada? Esperar així a rebre a la seua mort la setena part al cel? D’on? Com? Algú ha explicat com toca, amb xifres, dades, informació, d’on i com es podria fer això?

Senyors, estem parlant de coses molt serioses. La independència no pot ser això, al meu parer, perquè la independència o és per millorar l’actual estat social català, la vida de les persones, o només serveix perquè els quatre mercaders o senyorots de sempre comercien amb sentiments, vides i diners de milers de persones que percacen un somni, legítim, sí, però molt perillós a l’actual tesitura.

On està la concreció, punt per punt, cèntim per cèntim, de la inversió pública de la futura Catalunya, el futur estat social català?

A en Mas, l’únic que li he sentit al respecte, en aquesta campanya, ha estat “els experts diuen que podrem pujar les pensions un 10%”.

Analitzeu l’oració, per favor, subjecte, predicat, subordinada… els experts? Quins experts ?!!! On estan publicades les xifres reals, la informació, detallada, entenedora, d’aquests experts? On està el pressupost ? On està el balanç ? On està el compromís per escrit de què es farà això?

Vos pose un altre exemple. Al jutge Santiago Vidal li ha costat la seua carrera el simple fet de “crear” una constitució catalana i donar-la a conéixer a partir de conferències i xerrades. Aquest home sí que va presentar quelcom amb cara i ulls, fruit intel·lectual seu, que es podia llegir, tocar, raonar, discutir, pactar… tot i que, en principi, resultava ciència jurídica ficció, però era.

La resta que havia de ser per poder llegir, tocar, raonar, discutir, pactar, on està? Com es poden atrevir “responsables”(¿) polítics a plantejar la independència amb un pàmpol davant i un altre darrere, amb tantíssima manca de coherència i continguts, pedagogia, propostes, discurs, amb tantíssima manca de POLÍTICA?

Sabeu el més graciós de tot?, que ha estat a punt d’eixir bé la jugada, els somnis de vegades es poden complir, i encara no està clar el final de la bogeria, això sí, ben retroalimentada pel nacionalisme espanyol des de Madrid i des de Catalunya. Aquest ha estat el discurs polític, el de la retroalimentació nacionalista, a vejam qui és el més xulo i el més prepotent, tu em dius a mi i jo et dic a tu més encara. I les propostes factibles, detallades i matemàtiques? A la tassa del comú i la culpa sempre de l’altre.

L’únic que s’ha pactat per escrit és que en Mas serà el candidat a la Generalitat de la llista de Junts pel Sí. Això sí que està escrit.

La resta encara està per escriure.

 

 

Comentaris tancats a DIU DUI: QUINA INDEPENDÈNCIA SENYORS?

UNA CATALUNYA AMB CARA I ULLS

 

Catalans, catalanes:

Segurament sereu independents amb aquests entassonats (“advenedizos”) que des de la la “villa y corte” només obrin la boca per ficar-la fins al mànec, cosa que fa que la vostra causa comence a ser una qüestió, més que de justícia, d’higiene mental.

Us ho mereixeu, francament, per dret humà i imperatiu internacional, tanmateix, no vull parlar-ne d’això perquè segurament diré coses fora de seny (de fet vaig a dir-ne massa), amb massa sentiments, que no fora de llei.

M’assalten, però, molts dubtes, massa, al respecte d’aquesta campanaya electoral HISTÒRICA per vosaltres i per tants altres.

Per exemple, tot aquest “gatxull”  que s’ha armat vos transmet confiança? No us estarà traint a vosaltres mateixos i mateixes el vostre inalienable desig per ser lliures? Penseu realment que sense concretar partides pressupostàries per una futura Catalunya social és creïble tot això? QUINA CARA I ULLS TINDRÀ LA FUTURA CATALUNYA ? Quin futur a curt-mitjà termini us espera? Fora de l’euro, tenint com a principals clients de les vostres vendes països i territoris on s’aplique aquesta moneda… esteu disposats a passar les anacoretes durant uns anys? Realment el patiment valdrà la pena? Algú vos està quantificant/pressupostant econòmicament el patiment pel qual haureu de passar? Algú vos està garantint DE VERITAT les pensions i prestacions que a hores d’ara molts cobreu?  Quin serà el preu de la independència? Què pagarem tots i totes, encara més, per ella?

No seria més creïble, que dels 200.000 milions d’euros de PIB català, algú, per escrit i davant notari, si escau, especifiqués els milions que aniran a educació PÚBLICA, els milions que aniran a sanitat PÚBLICA, els milions que es destinaran a ajudes a empreses del tipus cooperatives, SLL, SAL, autònoms… Què passarà amb les cotitzacions a la Seguretat Social que durant anys heu fet a la TGSS, treballadors i empreses, i que en teoria deurien constituir el vostre benestar en un futur?, etc., etc., és a dir, quina cara i ulls de la futura Catalunya us estan venent?

Si no hi ha un compromís per escrit, davant notari, si escau, punt per punt, explicant-vos de cap a cap, clar i català, quin model d’estat se us vol implantar, amb concrecions identificables i inequívoques, amb cara i ulls, vaja, malfieu de tots aquells i aquelles que no us aclarisquen les coses i penseu, que Guardiola i Lluís Llach, amb tots els respectes per aquests grandíssims catalans, tenen la seua vida garantida i assegurada perquè són rics, com altres que van a la llista.

A la immensa majoria de vosaltres us ha costat, segurament, sang, suor i llàgrimes, arribar on esteu, talment un servidor, per tant, que no us enganyen: el que està en joc, realment, és el vostre futur com a persones, no el futur de Catalunya i molt menys el de polítics corruptes, ja que Catalunya continuarà existint i desgraciadament els polítics corruptes també.

Per tant, pense sincerament, us mereixeu que algú vos explique punt per punt, per escrit i davant notari, si escau, quina cara i ulls tindrà la vostra Catalunya que tant estimeu, i que ho faça ara, JA.

Del contrari, no us deixeu prendre el pèl tan fàcilment, per ningú.

Raül Vidal i Huerta. El Vendrell, 22/09/15

Comentaris tancats a UNA CATALUNYA AMB CARA I ULLS

BOUS SÍ BOUS NO

Darrerament des que el govern valencià ha canviat de color polític  i ara que estan en festes a molts pobles i ciutats valencianes, la “polèmica” de la festa dels bous va i ve a alguns mitjans de comunicació així com a nivell de carrer, pels comentaris que es fan de què en tal poble ho han llevat, a altres volen llevar-ho, que això no hi ha dret, que si es fa patir els animals, que si és una tradició, que sí, que no…

Mai he estat aficcionat als bous, ni als de carrer ni als correguts, ara, si em presenten una xulla de bou a taula me la menge molt a gust.

Ja fa uns quants anys, un mes de juliol, per sant Bartomeu, a Cantavieja o Cantavella, al costat de Morella i ja en província de Terol, vaig ser partícip i testimoni de la  festa, de la manifestació popular en essència, del bou corregut.

La vespra havien corregut un bou per la vila i al sendemà estava guisat per donar a menjar a cinc-centes persones, més o menys, entre les quals estava jo, per inòpia i inconsciència pura.

Van fer patir l’animal? Segurament sí. Això hi ha dret? Segurament no atès les actuals “sensibilines” ideològiques, no obstant, el bou estava molt bo.

Què vos diré? Cal respectar costums bàrbars? Cap poble té costums bàrbars? Tothom és perfecte?

Sense esmentar, tampoc no cal, motius històrics, identitaris, culturals que ens lliguen d’una manera o altra, a fer patir un bou o una vaqueta perquè després acabe al plat, la pregunta que molts valencians tenim present  és si aquestes coses volem canviar-les perquè no podem canviar allò que realment importa, allò pel qual s’ha votat a un partit: la gestió dels diners públics a fi que vagen on toca, educació, sanitat, serveis públics, etc., etc., etc., etc…….

Algú se’n recorda de quan “l’esquerre” valenciana va refusar les falles per ser “de dretes”?

Quin gran erro, veritat? Quanta merda hem hagut de tragar i traguem hui que és hui encara molts valencianets i valencianetes per decisions tan infames.

Ara a qui li toca? Als bous? A la cacera de caderneres, per exemple?

Merda a venir senyors.

 

Comentaris tancats a BOUS SÍ BOUS NO

Gavines a vora mar

En ploure s’arrimen a la terra, tal vegada sense parar a ella, guaitant des d’allà dalt.

Tanmateix, compleixen amb el seu somni.

És curiós entendre aquesta llibertat i imaginar-se utopies paral·leles que a poc a poc ja no ho són tant, d’utopies, perquè tard o d’hora hi ha somni que es compleix.

 

 

Comentaris tancats a Gavines a vora mar

AUCA DEL SANGONERETA INVICTE

Fa tant de temps que no dic res que fins i tot pense que res d’açò ha existit.

Però no. Retorna l’escriguera com l’olor a vedella torrada o a olla de diumenge amb pilotes pujant pel desllunat veïnal. Hi ha gana.

Què vos diré, que deia en Muntaner?

L’economia, el sistema, la natura, les persones, les ideologies, el País…

Hosti tu, passa el temps i continue pensant que tinc raó.

Sí que és cert que no desitge bornejar amb ningú, llevat que siga necessari, és clar, de fet, pense que mai he desitjat la brega ni l’enfrontament. Només em defenia, pense, sincerament.

Ferits, ferides, ofesos, ofeses? Oi, hi ha ferides que val la pena pensar que no s’han obert mai, per tot el camí que encara queda per recórrer.

 

 

 

Comentaris tancats a AUCA DEL SANGONERETA INVICTE

L’ANELL ÚNIC HA ESTAT RETROBAT

L’anell únic (el capitalisme més salvatge i feixista) ha estat retrobat.

Saruman (Europa, o Sánchez Dragó, it’s the same) ens ha traït.

La llista d’aliats va reduint-se.

Les forces de Mordor (el PP) s’han aliat amb el Fons Monetari Internacional, Sarkozy i Merkel.

La justícia està sota un encanteri maligne i inhabilita Garzón.

Gollum (el PSOE) viu el seu particular turment esquizofrènic per l’anell únic i no sap cap on va.

El rei bruixot i amo dels nazguls (l’església catòlica + la patronal) li treballen a Mordor, o al revés, és igual.

Els hòbits (perroflautes, indignats i15 m) tenen l’anell únic.

Gàndalf (Stéphan Hessel, autor del llibre “Indigneu-vos”), pretén guiar els hòbits.

Un montaràs de llarga vida (Santiago Carrillo) hauria de reclamar el tron.

 

 

Comentaris tancats a L’ANELL ÚNIC HA ESTAT RETROBAT